lunes, 18 de abril de 2011

Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània

1- El Consolat de mar era un organisme que resolia problemes comercials i marítims i que va recollir les lleis i els costums del comerç marítim català en el Llibre del consolat de mar.


2-  Els productes que importava Barcelona als segles XIII i XIV eren cereals, plata, or i esclaus.


3-  L'imperi comercial català va decaure al segle XV perquè el catalans començaren a ser arraconats per genovesos i marsellesos, alhora que els turcs en dificultaven el comerç per la Mediterrània est.


4- El rei català que ordenà la construcció de les drassanes va ser  Pere el Cerimoniós.

Europa en crisi

1- Les causes que provocaren la Jacquerie van ser  les males collites, la pressió exercida pels senyors feudals sobre els pagesos i la puja d’impostos decretada per molts reis.


2-  EL fet destacat que va protagonitzar l'Imperi Otomà al final de l'Edat Mitjana va ser  quan l’Imperi otomà, s'estava expandint a costa dels regnes cristians dels Balcans i l'any 1453 va conquistar l'imperi de Constantinoble.


3-  La Baixa Edat Mitjana va ser una etapa de depressió.
Europa al final del segle XV








miércoles, 23 de marzo de 2011

Els acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença

1- Aquests acords van tenir com a conseqüència per al comtat de Barcelona una ampliació del territori perquè com que Ramon Berenguer III es casà amb  Dolça de Provença, els territoris van passar a ser governats per ells.


2- Els comtes de Barcelona tenien altres mitjans per agrandir el seu territori, com ara batalles i compra de territori amb les pàries.


3- Si, conec un altre exemple d'acord matrimonial dels comtes de Barcelona que és el de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó. 


4- 

martes, 22 de marzo de 2011

El somni occità

1- Els motius que van impedir l'expansió catalana a Occitània  van ser que el rei franc, volia recuperar les seves terres i llavors va declarar la guerra amb l'excusa  de  l’heretgia càtara.


2- El catarisme era una heretgia d’origen oriental, arrelada amb força a l’Occitània dels segles XII i XIII, que predicava una nova espiritualitat basada en la renúncia als béns materials i en una més gran austeritat que l’Església.


3- La batalla de Muret va significar la pèrdua d'Occitània, que va quedar en mans dels francesos i la mort del rei.

lunes, 21 de marzo de 2011

La unió amb Aragó

 1- El  problema successori que visqué el regne d’Aragó a principis del segle XII és quan El rei d'Aragó Alfons I el Bataller mor i va deixar el regne als ordres militars del Temple de l'Hospital  i del Sant Sepulcre.
2- Ramir II escollí el comte català com a futur marit de la seva única filla i hereva del tron, Peronella perquè quan Ramir II el Monjo se sentia anatematitzat per la Santa Seu i amenaçat per Castella, va cercar aliances en els regnes i comtats veïns però només Ramon Berenguer IV li va ajudar a enfrontar els seus enemics.
3- La unió de Catalunya i Aragó per ambdós regnes va significar la unió de dinàstica pactada en la qual els dos membres components de la Corona van mantenir sempre la seva pròpia identitat. De fet, només el rei i els seus col·laboradors immediats eren comuns a Aragó i Catalunya, que, per la resta, mantenien la seva pròpia estructura de poder.

La conquesta de la Catalunya Nova

                         


1- les comarques actuals que formen part de la Catalunya nova són conca de barbersà el Segrià, alt camp el Pla d'urgell, el Baix Camp, el Tarragonés, , el Garrigues, Priorat, Ribera d'Ebre,  el Montsià, la Terra Alta,i el Baix Ebre.
comtats


2-Per  als  comtes  catalans  la  conquesta  de  la  Catalunya  va  significar  el trencament de les fronteres que durant 200 anys havien separat la Catalunya Nova de la Catalunya Vella.                                                                                                                                                                
3-  Qui va sortir beneficiat de la conquesta de la Catalunya Nova va ser els comtats catalans.                                                                                                                                                         

miércoles, 16 de marzo de 2011

Successors de ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I (1035-1076) es casa amb Almodis de la Marca. Tenen com fill a Ramon Berenguer II (1076-1082) es casa amb Mafalda de Pulla Calàbria. Tenen a Ramon Berenguer III (1097-1131) es casa amb Dolça de Provença i neix el Ramon Berenguer IV (1131-1162).